dimarts, 22 d’abril del 2008

Quan jo tenia 5 anys...

Una borgenca ha fet arribar aquest escrit a La Borgeta Rondinaire:

Quan jo, només tenia 5 anys, va acabar una dictadura i el nostre país va tornar a sentir-se viu i ple d’esperança .

Sempre he sentit dels meus pares el terrible que va ser viure en un país amb dictadura; sense llibertat per poder expressar les teves idees, o per no poder escriure, cantar o parlar amb llibertat sense haver de passar abans per una censura, haver-te d’amagar, tenir por que et senyalessin amb el dit, o pitjor, que et tanquessin a la presó.

Dons bé, ara resulta que al meu poble després de 33 anys jo em sento com els meus pares es van sentir.

No puc parlar amb llibertat, sense que algú m’assenyali amb el dit, no puc defensar la salut, el benestar, de la meva família sense que em diguin que ho faig perquè sóc de l’ altre bàndol, no puc dir la veritat perquè sinó els culpables se senten ofesos.

No em vull resignar, no vull callar per no ofendre, no vull sentir-me comprada o venuda.

Vull fer servir la llibertat, aquella llibertat que els nostres pares, avis......un dia, un despietat els va prendre i avui torna a ser nostra.

Per això us vull parlar tant clara com l’aigua:


Cada dia em queda més clar que en aquest poble, el meu poble, hi ha vilatans de primera i de segona. Per molt que em dolgui a l’anima, és així, i després dels últims esdeveniments m’ha quedat més clar que mai.


Aquests que us creieu de primera.

Aquests que heu venut la vostra integritat per una feina.

Aquests que heu amagat la veritat per el vostre propi interès.

Aquests que per tal d’aconseguir tot el que voleu, sou capaços de vendre la vostra ànima.....

Aquests que us creieu amb el dret de decidir per als altres.

Aquests que només penseu en el vostre benestar, i això fa que us oblideu i menyspreeu als altres.

Tots vosaltres, qui us penseu que sou per dir-me si puc o no puc parlar?

Si puc o no puc viure al meu poble?

De debò penseu que teniu la veritat?

Qui sou vosaltres per fer-me callar?

Si, potser sí que ara teniu tot allò que volíeu, tot allò que d’una altra manera no haguéssiu pogut aconseguir, però em penso que heu oblidat el més important:

El dia que vau aconseguir tot allò que tant desitjàveu vau perdre la cosa més preuada per tot ésser humà, la vostra LLIBERTAT.

Llibertat que és imprescindible per defensar el vostre poble, la llibertat per poder dir el que realment penseu.

Com ja sabeu, en aquesta vida tot és paga.....

Jo respecto a qui calla per pagar, però també demano respecte per les meves paraules.

Per vosaltres, potser sóc de segona perquè vinc d’una família humil, treballadora, però gràcies als meus pares jo he rebut l’herència més preuada que tot fill voldria obtenir: educació, respecte i dignitat. Els meus pares que s’han deixat la salut per dur endavant a cinc fills, sense passar per sobre de ningú, ells sí que han estat un gran exemple per mi.

Dons bé; com que jo no dec res a ningú, jo sí que tinc LLIBERTAT, llibertat per parlar, per decidir, per donar la meva opinió, per viure al meu poble i per defensar les meves idees.


Estimo el meu poble, i si tinc alguna cosa que em sobra, és la força i la veu per seguir parlant.


Isabel Rodríguez Garcia

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, ja havia llegit l'escrit a la Borja i com que aquí puc comentar-lo voldria fer-ho d'una manera constructiva. Quant el vaig llegir per primera vegada, vaig pensar que n'havia passat alguna de molt grossa, però a l'escrit no hi diu. Encara que l'emprenyament és molt gran, generalitza massa i encara que et pots fer una idea del tipus de gent que està parlant, hi ha molta ambigüitat. Tot això ho dic perquè ens deixem contaminar pel llenguatge políticament correcte i així no es solucionen les coses. No cal donar noms, però quant reps un atac personal, com el que sembla que ha rebut l'Isabel, crec que la resposta també ha de ser personal i si pica que es rasquin. Salut!!!

Anònim ha dit...

el que va passar és el que sempre passa, a més, per poder-lo publicar a "la borja" se li va "suggerir" que modifiqués certes frases o paraules... crec que és prou clar i català, i que a qui li ha de picar... ja fa temps que rasca, o no... però la Isabel s'ha quedat ben descansada.
Atlàntida

Anònim ha dit...

Hola, POper potser tens raó, i hagues pogut se més clara, tot i que jo el trobo bastant clar, es cert que hi ha gent que no sap, que a passat per que jo m'hagi decidit a fer aquest escrit. La veritat és que hi ha més d'una raó.
Son molts anys, patint la tirania d'aquest " personal" i el que en va fer decidir, va ser el que va passar amb el tema de l'aigua, per fer la meva feina a l'escola com a Vice-presidenta de l'Ampa " molt ben feta" vaig rebre per tots els cantons.

Isabel Rodríguez Garcia

Anònim ha dit...

He escrit un post sobre el tema de l'aigua a:

http://ulldepoll.cat/?p=909

També l'he enviat per correu electrònic a l'alcalde, el regidor de medi ambient i a la resta de partits amb representació a l'ajuntament.

Anònim ha dit...

Ah, també el podeu votar a la tafanera.

http://latafanera.cat/historia/laigua-contaminada-borges-camp

Anònim ha dit...

poper, puc utilitzar part de l'escrit per publicar-lo? he fet modificacions. Si em dones una adreça de correu electrònic, en parlem

Atlàntida

Anònim ha dit...

perdó, deixo la meva adreça de correu electrònic:
atlantida-tgn@hotmail.com

mercie